login
Inicia sessió

register
Registra't

ANCAPCAT

PATRIDIOTISME

"Sabem que l'evolució humana prové de l'evolució dels primats. El patriotisme és una d'aquestes involucions del nostre estat primordial de l'evolució. Hem de parar més atenció a la utilització prevista dels primats en les banderes nacionals en les seves vides diàries. Hem de recordar sempre d'on venim per evitar-ne repetir els errors del passat."

Comentaris (1)22-05-2012 11:04:36

LA IDEOLOGIA POLÍTICA EUROPEA DEL SEGLE XX I XXI: EL GUTENBERGUERISME

Qui l'hi haguès dit a en Gutenberg que anys més tard de la seva creació que va servir per fer arribar, principalment la cultura escrita arreu del món i dels individuus, s'utilitzes el seu estri per el més malvat i tenebròs dels usos que se'n podia fer. La creació sistemàtica de bitllets, com si fossin quantitats enormes de paper higienic sense cap valor natural, ja que quan més se'n fa més és devalua el seu valor imprès en nom de l'inflació.

El patró or, és i serà l'únic valor real i estable.

Aquesta setmana, el Consell del Banc Central Europeu és reuneix a Barcelona sota un estat d'alarma dins d'un sistema militar-policial on és vulneren les llibertats. El BCE -com el FMI-, són els principals causants de la crisi que patim per la seva repartició gratuita -amb interès, esclar- als bancs i governs de tota Europa. El que se'n diuen Bailouts, o sigui rescats mitjançant l'injecció de capital a empreses amb interessos amb el govern i de camí invers a l'expossat.

No existeix la socialdemocracia, ni el comunisme, ni el conservadurisme, ni la variant democristiana, ni res de res, tansols la nova versió del estatisme més pur i cruel: El Gutenberguerisme

Comentaris (0)02-05-2012 10:21:51

IQ I IDEOLOGIES

Un company va formular aquesta pregunta en un grup de discussió anarcocapitalista fa uns dies. Creieu que ser ANCAP i tenir un alt quocient intel.lectual van de la mà? Es denomina superdotats a aquells que posseeixen un quocient intel.lectual igual o superior a 130, que correspon a un 2% de la població. El percentatge de població ANCAP ha de ser tant o inferior a 2%?

La meva resposta fou: Si ens basem en bases IQ de la lògica o del raonament objectiu i causa de la desconnexió mental respecte als altres de l'anàlisi pur del ramat d'ovelles de l'estat de les tesis anarcocapitalistas, això ja ens demostra i posa de manifest en la seva pròpia base, creació, nucli i essència, que la IQ ANCAP està per sobre de totes les altres. Mai he cregut en separar els individus per les seves IQ, ja que això és el que regeix l'Estat per encarrilar correctament el seu control i poder. Per comprendre els principis llibertaris no cal ser un geni, només intel.lectualment honest i valent (pel rebuig social estatista), però més aviat intrèpid i sense cap por.

Desprès, la discussió és va centrar en que la lectura de les tesis anarcocapitalistes en fa d'anarcocapitalistas, ja que no cal cap mena de lectura per ser-ne socialista, comunista, conservador, etç. On també, va sorgir el tema de respectar o defensar polítiques que cometen crims o assesinats en el seu nom.

Vaig respondre: Qui és l'assassí? El creador de la ideologia? Els individus que la segueixen i defensen? El que ordena assassinats per aquesta ideologia? O el que els comet en nom i obediència d'una ideologia? Les ideologies en si no maten, només el individu o induït. Sóc judeo-sefardita, ho dic abans per si de cas. La solució final, no va ser directament pensada per Hitler, però ell era la cara visible del succés. Van ser altres, que per obediència cega van realitzar aquests actes. En definitiva, sense seguidors i avaladors de prestigi no pot haver difusió o control sobre la massa en base d'una ideologia.

Comentaris (0)29-04-2012 10:47:41

LA TEÒRICA LLEI DEL SEMÀFOR

"Els estats ens volen controlar, això ho sabem tots. Fins i tot en aquelles qüestions on actuem de manera automàtica i no ho percebem com a tal. Molts ciutadans ens hem trobat davant un semàfor, ja sigui en cotxe, moto o com un simple vianant. Uns segons ens separen de l'anarquia plena o del voluntarisme mal entès del col.lectiu de les ovelles del ramat dels estatistes. Estem allà davant ben plantats a l'espera de rebre l'ordre ministerial del bon ciutadà, mentre uns objectes inanimats són els que ens diuen quan hem de reaccionar i obeir-los. La llibertat rau en el moment i en l'instant on trenques aquest oligopoli de control al girar-ne el cap a les normes de l'estat en ambdues direccions i comences a caminar."

Comentaris (0)20-04-2012 09:24:18

EUTANÀSIA O SUÏCIDI ASSISTIT

El 21 d'abril de l'any passat, un avi barceloní de 80 anys, va convocar a casa les seves dues filles. Quan les va tenir reunides davant seu, els va llegir una carta, la carta més colpidora que cap de les dues hauria imaginat. «Sento en el meu fur intern que ja no em queda més vida». Però les filles encara no havien sentit el més esgarrifós: «Demano solemnement que em facin un suïcidi assistit». FONT. El Periodico de Catalunya

En el meu cas, espero que si arriba el moment, el fotut sistema i les seves lleis estatals em deixin en pau d'una punyetera vegada en ma vida, si decideixo fer-me l'eutanàsia. Nosaltres com a persones no decidim quan néixer - ja que no participem en això -, però la nostra voluntat d'anar-nos, agradi o no, l'hauríen d'acceptar, deixant fora totes les moralitats pseudo-físiques o dels materials terrenals als altres, siguin o no de la nostra familia.

Hem d'implicar-nos en el fet en si - podríem aconsellar, no legislar MAI la seva decisió - i deixar-hi finalment la seva lliure elecció. Cal lamentar-ne que aquesta sigui l'última solució. Però no prohibir-ne el seu dret a realitzar-ho. No és indigne ser vell o estar malalt terminal. Això si, si decideixo fer l'eutanàsia de forma conscient i segura de la meva opció, ningú la pot impedir.

Comentaris (0)10-04-2012 09:24:00

L'ANARCOCAPITALISME I L'AGORISME

Encara que existeixen les seves clares diferències entre el anarcocapitalisme d'en Rothbard i el agorisme que proposa Konkin, sóc en una proporció d'un 80% Rothbardia i un 20% de la teoria agorista. Em centraré en aquest 20% en els principals punts on estic a favor amb els seus corresponents matitzos.

Els tres principis bàsics en els quals em identifico són: Mercat negre, no a la propietat intel.lectual i en l'àmbit empresarial, en el fet que els treballadors també formin part de l'empresa -si entenem tot, molt més enllà de la figura del empresari.

Opto per aquestes vies perquè és la millor via per poder combatre'n els abusius jocs i trames d'interessos dels particulars, en contra de la llibertat o els mitjans que s'utilitzin per obtenir-ne el recurs, per exemple: Literatura, musica o cinema, a través dels impostos que n'incrementen el seu preu de manera exponencial, fent-se quasi altament prohibitius per la gran majoria.

D'aquesta manera, en ple segle XXI i en un mon 2.0 s'aconsegueix equilibrar-ne la balança contra el sistema establert, tot això, també és plenament traslladable en els recursos bàsics alimentaris,etç.

En el cas empresarial, s'hauria de poder considerar al treballador com a eina i peça clau per el desenvolupament de la pròpia activitat o empresa, no tansols com un número i com una producció a assolir, sinó com un clau més dins l'estructura. Un acte de vinculació treballador-empresari -ordre voluntari- d'igual a igual.

Inclòs, en la meva opinió, retornar a la figura del aprenent on també els treballadors més antics o amb més experiència ensenyin als nous treballadors, etç. A continuació, us deixo uns exemples que vaig incloure'n en un breu estudi per la creació de llocs de treball per un projecte paral.lel fa dos anys.

* RECUPERACIÓ:

Fer totes les reformes necessàries dins del lloc de treball o estructura empresarial, per aconseguir que el treballador torni a recuperar les "motivacions" dins del seu lloc de feina.

* REESTRUCTURACIÓ:

Evitar mitjançant l'impuls des de el nucli empresarial, l'estancament professional o "treball en cadena" per guarir-ne la feina repetitiva i constant que genera "parsimonia", per no respondre a la necessitat de arriscar-se'n en altres tasques dins el lloc de feina.

* PRODUCCIÓ:

Implicar als diferents departaments empresarials i direcció en la regeneració positiva dels seus treballadors, impulsant no tant sols beneficis socials per producció, sinó creant-hi "sensació d'equip" en resposta a les necessitats col.lectives, que no vol dir sobreexplotació.

* BENEFICIS:

Generar bosses d'hores dins l'estructura de l'empresa, per la qual, el treballador pugui tindre hores lectives -en concepte- dins del horari laboral en diversos processos d'aprenentatge de noves eines o d'aplicacions que siguin aplicables dins el seu àmbit de feina, guanyant-hi la major professionalització per part dels treballadors o la consecució d'obtenir carrecs, dins de l'àmbit laboral per haver-ho realitzat.

* COMPAGINAR:

Segons al mercat productiu al que es vulgui dirigir, fomentar-ne la compaginació de la vida laboral i personal mitjançant eines com el Tele-Treball. Establerts en aquest cas si s'escau de forma rotativa o fixa dins de l'estructura de l'empresa, segons les pròpies necessitats de producció.

* LLIBERTAT:

Amb el lema "Sempre Oberts" al capdavant, tant per part de direcció i treballadors, sigui quina sigui la consecució del marge de producció, obtenir-ne l'implicació d'ambdues parts a l'hora de crear-ne "cossos de "guàrdia" segons calendaris o necessitats personals -o empresarials- d'un gruix d'hores extres -dins i fora de l'horari laboral-, incloent-hi caps de setmana, per no haver d'aturar la producció i deixar-ho tot per el endemà.

Comentaris (0)31-03-2012 12:31:26

EL CIRC DELS SINDICATS

Avui serà una jornada de vaga general promoguda per els cràpules de UGT i CCOO. Evidentment, seré un d'aquells que no la secundarà, és més, degut a que els serveis mínims en el transport públic són ridículs, m'obligarà a anar a buscar-ne la dona i una companya de feina per portar-les cap a Mataró. No vull imaginar-me les cues de cotxes que m'hi trobaré pel camí. Tot és una pantomima infumable. Fer una vaga quan ja està en vigor la nova llei laboral, és de patí d'escola.

Sincerament, els retalls haurien d'haver estat molt més profunds i no caure'n al tactisme i personalismes dels sindicats i de les santes patronals. Ens queixem que s'han perdut drets en els treballadors, però qui dona feina són els empresaris i autònoms. Quins drets n'ha tingut alguna vegada un autònom? Mai. Que els sindicats volen fer vaga, que la facin, però que deixin en pau a la resta.

Si hem d'esperar que aquests brètols ens diguin que hem de fer o no fer, ja podem plegar. Dos dies abans de la vaga, s'han emportat la seva part del pastís de les subvencions -pagades entre tots- que els hi pertoquen.

El sindicat del crim d'en Toxo ha rebut 488.000 euros per a la seva xarxa de suport i defensa de l'immigrant, on també s'apunten uns 101.000 euros per plans genèrics de formació i ajuda a l'ocupació més uns altres 120.267,90 per als seus CAID. En total, s'han embutxacat uns 755.000 euros.

Per altre banda, el sindicat del crim d'en Cándido ha rebut per els seus centres d'informació i orientació social a immigrants uns 238.945 euros, mentre que per promoció de l'ocupació uns altres 101.000 euros, així entre una cosa i altre en total uns 542.000 euros.

Això si, no han renunciat pas a aquestes subvencions. El dia que ho facin, potser començaré a prendrem seriosament a aquests pallassos.

Comentaris (3)29-03-2012 09:36:20

EMBRIONS, FETUS, INDIVIDUUS I PERSONES

Els neo-conservadors -i els dogmatistes- caducs del Govern dels Populars, en nom de la Santa Seu i les bases demagògiques de l'Opus Dei, volen fer prevaldre el dret individual com a individuu des de el mateix moment de la fecundació -i posterior embrió- com a esser viu -no estan exempts de raó científica, però no de la pròpia realitat-, i que s'han de protegir els seus interessos, encara que estigui dins la mare gestant-se.

Encara que pugui agradar més o menys, hem d'entendre que un fetus és com un petit estat dins el cos de la femella gestant-se en el seu interior, suplint les seves deficiències a través del cordó umbilical de la mare. Es proveeix d'ella i ho aprofita en la seva gestació i creixement en deteriorament de la pròpia mare -pèrdues de visió, fortalesa òssia,etç.

Després, quan la mare dona a llum i segons la pròpia medicina actual -per evitar-ne, el concepte d'individu en una probable mort prematura- fins que no passen les primeres 24 hores, no se li pot reconèixer com a individu, encara que després necessiti seguir proveint-se no de manera autònoma, fins certament a una avançada edat a través del seu treball, per exemple.

Així que, fins que no trenca els lligams amb els pares i s'independitza, seria lògic i acceptable que fins aleshores no fos reconegut com un individuu plenament autosuficient. Perquè, fins que en tots els estats de percepció-anàlisi-resolucio-lògica no sigui capaç d'autoabastir-se o tenir-ne coneixement del si mateix, no hem -hauriem- de reconèixer aquest concepte.

Pot sonar horrible o políticament incorrecte, però cal entendre aquests passos. Així que, si per una etapa més avançada i formada en la gestació com és un fetus podem fer aquesta reflexió, en aquest cas, un embrió està a anys llum de l'explicació del que poden definir-ne com a individuu o persona.

Tampoc faré demagògia barata, encara que ho pugui semblar, però mentre a occident ens plantegem si permetre o legislar fins a certs punts l'avortament en una societat més o menys estructurada, ningú es planteja realment si és lícit que es permetin naixements a l'Àfrica, on els drets ja siguin de la mare o del nascut no estan per res assegurats i són bolcats a la misèria i, mort prematura del nen en els seus primers anys de vida.

Això si, sóc un orgullós pare de família amb una meravellosa i fantàstica filla de quasi 5 anys, però no treu que faci tot el que estigui al meu abast per enfortir-ne el seu propi autoabastiment personal en els conceptes de millora constant de l'esforç, autocrítica i aprenentatge, entre d'altres.

Comentaris (1)24-03-2012 10:36:33

L'ERROR HISTÒRIC DEL LIBERANISME LLIBERTARI (ESPANYOL)

Be, sincerament i això que és plenament legitim que una persona escrigui sobre teòrics nacionalismes sense viure en ells i faci autentica demagògia amb falsedats aberrants, tot el conjunt del text d'en Diego J.Ruiz em sembla pura demagògia de barri. Que les idees de nació estan obsoletes -podem discutir-ne-, però a mi no em tenen que dir o que haig de fer a 600 km, per tant, no poden ni deuen decidir-ne res per mi.

Així que per això vull la independència de Catalunya, per poder carregar-me l'estat. Que seria un nou estat i no garanteix les imposicions de les taxes,impostos,etç...d'acord, però podré participar en ella. A més, menys boques públiques hauré d'alimentar. Sinó se'm permet ser ancap amb aquest ideal i és defensa -indirectament i entrelinies- l'estat espanyol i una ALEGRIA de la unitat dels indivividuus, no dels territoris en nom d'un Estat ja establert, s'està directament defensant la pròpia constitució actual i el seu model d'estat.

Aquest és el major error del liberanisme llibertari de tarannà clarament espanyol. És més, com si després Barcelona és volgués independitzar-se de Catalunya, però, si primer no és fa el primer pas de eliminar-ne el llast de l'estat espanyol i la seva regularització, la prima bàsica del llibertarisme segons el model actual vigent, no és podria complir. I és aquí, on neix l'autentica llibertat.

Comentaris (0)21-03-2012 13:49:28

FORA PEPAS I D'ALTRES PARANOIES DE L'ESTAT DE TORN

Ahir és va celebrar els 200 anys de la constitució del concepte nació -per a tots- per primera vegada a les Espanyes. La famosa i molt més coneguda com a Pepa. A Cadis, és va fer la típica representació pàtria amb tots els seus components i figures de l'actual règim estatista i constitucionalista, del tot més variat. Això si, tot després de cardar-se de les arques públiques uns 2 milions d'euros. Viva la Pepa!

En plena crisi econòmica i l'única cosa que se'ls acut als espanyolets pseudo-democràtics de torn, és polir-se aquesta quantitat enorme de quartos per cel.lebrar una cosa putrefacta com és una constitució. Tot sigui per recordar-la. Diuen que va ser molt avançada i liberal per l'època. Encara m'estic rient sobre això. En una societat ben lliure, no ens cal cap mena d'ordre o dictamen de llei del tots per igual o que ens digui quins són els nostres drets i deures.

L'ordre voluntari és l'única constitució que pot prevaldre sense coacció. La constitució que va inaugurar la falsia de la democràcia en la que estem sotmesos i immersos, és encara molt pitjor que la pròpia Pepa. Una constitució del no sabem el que. Democràcia, quina democràcia? Més poder per el Papa Estat. Som esclaus d'un sistema que ens matarà. Trenqueu els lligams amb l'Estat! Sigueu Lliures! Feu-vos Llibertaris!

Comentaris (0)20-03-2012 08:59:50

MENYS PÚBLIQUES I MENYS IMPOSTOS= MENYS ESTAT I MÉS LLIBERTAT

Una vegada més, l'Estat -i Govern de Catalunya- ens sotmetrà a una exagerada i clarament desproporcionada quantitat d'increment d'impostos per mantenir allò de l'estat del benestar. El copagament sanitari, la taxa turística i la resta d'impostos -robatoris sense violència?- per mantenir el seu Status Quo i misserable indigne quota de poder.

Aquí a Catalunya en el tema del copagament hem estat els primers en portar-ho al Parlament. Evidentment, s'aconseguirà l'objectiu perquè com corbs que són els Estats, el brillant resplendor dels diners faran que diguin que si. L'Ana Mato ha dit que ho estudiaran i que segurament ho deixaran a la lliure decisió de les CCAA.

Avui el Govern de l'Estat començarà a reduir -el procés s'allargarà uns mesos- unes 49 entitats públiques. Sóc clarament partidari que és faci i s'acabi d'una vegada aquesta sagnia pagada entre tots, per norma d'obligat compliment, això si, estaré ben atent per veure si finalment ho fan en general -lògic i natural- o deixaran fora de la exterminació a entitats de la seva corda.

Veurem si segueixen els dictàmens polítics, ideològics o els de la raó. No em refio gens dels Populars i molt menys dels espanyols de tendència estatista-unionista. Així que, m'apunto molt més a la primera opció. Menys públiques més llibertat. Menys impostos menys Estat. Menys Estat i Públiques més lliure societat.

Comentaris (0)16-03-2012 10:09:20

L'ESPOLI VERITABLE EL FAN ELS ESTATS

Des de Catalunya amb tota la raó, ens queixem de l'espoli fiscal en que ens té sotmès l'Estat Espanyol a les nostres arques públiques. Aquí rau el principal problema. Al ser públiques, tots hem de col.loborar per poder-ne fer subsistir l'insult de l'estat del benestar.

Un estat de benestar que fa incrementar la mamella d'aquest pseudo-estat dins dels estats anomenats CCAA, amb el recolzament del principal enemic de la humanitat, l'Estat per si mateix, en aquest cas l'espanyol.

Fa milers d'anys que els estats ens estan robant. Això, no és pas res de nou. A diari ens massacren amb taxes, impostos, imposicions i control que ens treu tota la llibertat. L'autentic dret a decidir és poder decidir si convertir-nos en col.laboracionistes del sistema - estatistes i unionistes- o defensar-hi el fre definitiu de la intervenció fiscal, humana i dels nostres drets.

Quan més poder de control i de les nostres vides - i butxaques - disposi al seu abast qualsevol govern, més propers estem de convertir-nos en els seus aliats i així fer créixer el seu poder.

Decidim poder il·legalitzar els sistemes recaptadors i serem lliures de debò, és el camí. Sinó puc portar-hi un bocí de pa a la boca de ma filla per poder-ne assegurar l'estat del benestar - de tots -, o sento, però no m'hi trobareu. l'Estat és l'enemic a batre, no les persones que involuntàriament en formem part.

Comentaris (0)13-03-2012 10:06:37

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Avui sortirem de dubtes al llarg del matí. Finalment tindrem constància de quina serà la sentencia del TSJC, respecte el requeriment presentat sobre la prèvia sentencia del TS sobre la immersió lingüística del català. Tot això, gràcies a la demanda de tres famílies amb l'ajuda de l'organització estatista de Convivència Cívica Catalana. Aquestes tres famílies tenen tot el seu dret - segons la llei - a demanar-hi que els seus fills siguin educats en la llengua espanyola si així ho prefereixen. No existeix cap norma que ho impedeixi poder-ho fer. La casella per demanar-ho és BEN VISIBLE en el full d'inscripció escolar. A més d'estar-hi disponible via web en la majoria d'escoles del nostre país. És així, per molt que vulguin vendre la moto a la resta de l'Estat.

Per tres famílies s'haurà de habilitar una aula única - i nous professors - per poder atendre aquell pobre vailet, que n'és víctima innocent del sectarisme lingüístic i polític dels seus progenitors. Des de l'Estat és vol implantar el bilingüisme -trilingüisme, allà on és té una llengua pròpia diferenciada d'aquella imposició única de la llengua comú- a través de la llengua anglesa.

No tenim - ni disposem - d'un gruix digne de professors, prou ben preparats i qualificats per impartir-hi la classe d'història en la llengua de Shakespeare. Trobo molt be que és vulgui introduir la llengua anglesa com també pot arribar-hi a ser el francès. Sóc previsor. Tot això ho tinc ben garantit en l'escola privada on porto a ma filla. Des de P3 fins els primers cursos de primaria rep classes en anglès, més endavant s'introdueix el francès i com optativa l'alemany.

Saber llengües és una riquesa tant personal com a nivell emocional. Si Espanya fos plurinacional i plurilingüe de debò com el cas de Suïssa, això no succeiria. Quan un Estat vol imposar-hi tansols el coneixement i dret a utilitzar una llengua, aquest Estat no ens cal. Co-oficial vol dir que aquella llengua també és oficial dins del territori on és parla i s'utilitza. El barem és el mateix. L'altra interpretació d'aquest fet argumentat per els estatistes i nacionalistes espanyols, és un atac directe a les llibertats individuals i col.lectives d'una nació.

Comentaris (0)08-03-2012 09:23:39

VOLEM UN ESTAT O UNA NACIÓ

Aquests dos últims anys hem escoltat molt sovint -des de Catalunya- una bonica paraula en boca de tothom. Una paraula que m'identifico plenament com a ciutadà d'aquesta terra d'acollida. Una terra mil.lenaria amb un passat gloriós basada en el lliure mercat en els seus inicis, encara que al llarg del temps va caura en el parany intervencionista, així fins el 1714, on Espanya i a través del seu sistema intervencionista, centralista i especulador ens va llençar a l'ostracisme. A dia d'avui, estem abocats al fracàs més absolut sinó marxem d'una vegada d'aquest Estat Espanyol. Nació. Una paraula plena de força per si mateixa.

També, hem escoltat que tenim el dret a decidir o que volem un Estat propi. M'agrada molt més la primera, perquè és inherent a la humanitat dins dels seus drets universals tindre el dret a autodeterminar-se de l'espai territorial que una nació comparteix amb un Estat. La segona definició, si de debò la ciutadania hi podem participar en el procés i podem deixar-ho reduït fins el mínim necessari com una figura representativa, com és a hores d'ara la icona pàtria del Rei d'Espanya -no té cap poder de decisió en cap estament-, seria perfecte. El món ideal.

Molt millor seria que no existís pas cap mena de figura -d'Estat-, però, encara molts no estan preparats per autogestionar-se de manera individual. Seguim sent com un nen de mamella que té que està vinculat a la seva mare per poder-ne subsistir. Tot arribarà, temps al temps.

Una nació lliure i sobirana. Això, solament serà possible quan no intervingui cap Estat per sobre dels drets individuals dels seus habitants on el laissez-faire sigui l'única corrent a seguir i, així serem tots molt més lliures i la nostre nació, també. Per poder evitar els atacs intervencionistes d'un Estat ens cal tindre present la frase complerta d'en Jean-Claude Marie Vicent de Gournay : Laissez faire, Laissez passer, Le monde va de lui même; "Deixeu fer, Deixeu passar, El món va per si sol".

Comentaris (2)06-03-2012 09:42:37

TV3 PÚBLICA O PRIVADA

Aquests últims mesos n'hi han diverses accions engegades dins de l'Estat Espanyol contra les televisions públiques autonòmiques per poder fer-les desaparèixer del nostre entorn. Estic d'acord que n'hi han masses. Crec lògic i ben normal que tots aquells territoris amb llengua pròpia amb la seva historia, costums o tradicions diferenciades tinguin el dret de tindre una cadena televisiva. Però ha de ser pública o privada?

En aquest cas no trobo malament el cost personal que em suposa rebre l'emissió de TV3, Super3 o el 3/24, però si per rebre el 33 o l'Esport 3, perque són d'aquelles coses que és podrien suprimir sense cap mena de dubte. TV3 pot assumir les emissions del 33 sense cap problema. Sóc d'aquells que l'hi agrada l'esport en general, però com a opi pel poble, ja tenim televisions privades plenament dedicades sobre aquesta temàtica.

No trobo cap diferència en escoltar-ne la paraula Gol en espanyol o en català. Pots veure els partits per la televisió, mentre escoltes la radio per uns auriculars en català.

Evidentment, estic en la via de suprimir-ne la major part de cadenes públiques, més si són aquelles que no les veig mai de la vida, principalment les que són propietat de l'Estat. Les cadenes públiques o privades és venen d'igual manera al Govern de torn o partit polític que financi la cadena, no proporcionalment o directament conegut per el gran públic, es clar.

Trobaria correcte aplicar-ne un terme mig a curt plaç que fes que les televisions públiques és financin els seus pressupostos en un 40% amb bens públics i d'un 60% per ens privats. Després, al cap d'uns pocs anys amb aquesta financiació deurien de passar a un màxim d'un 20% amb bens públics i d'un 80% per ens privats. Aquesta seria una solució ràpida i de fàcil transició, mentre no siguem una nació de ple dret a Europa.

Comentaris (0)05-03-2012 09:11:22

Pàgines: 12  <>