Catalunya és i serà una nació. Molts companys anarco-capitalistes (ancap), no entenen que des d'una perspectiva anarquista on l'objectiu principal és la plena eliminació completa de l'estat, pugui estar-hi defensant un posicionament de tendència nacionalista sobre l'alliberament nacional de Catalunya respecte d'Espanya. Des de la meva visió, l'estat opressor és Espanya i és el que s'ha d'eliminar completament i la millor forma de fer-ho és a través de la pròpia independència de Catalunya, res més.
Evidentment, el meu tarannà és catalanista com a membre lliure de ple dret en aquesta gran nació. Us podeu imaginar que no sóc gaire amant de banderes, però com a moviment revolucionari o de reivindicació tant la bandera auri-negre i l'estelada, formen part de la meva vida.
Si en una societat lliure on cadascun pren lliurement les seves decisions, resulta que en major part dins de l'individualisme personal s'opta per la via política de la independència i dins d'aquest conjunt individual és forma un col.lectiu plenament lliure per poder-ho assolir, seria antagònic no formar-hi part més quan s'hi defensa en gran part el meu propi objectiu per assolir.
Això ho aniré explicant al llarg dels articles que de forma més o menys regular publicaré aquí, com d'altres posicionaments que d'inici semblaran xocar-se en els interessos d'un anarco-capitalista. Com és d'igual manera -segons la breu explicació anterior- plenament traslladable als casos de la llengua, cultura e historia i d'altres. Sóc defensor de l'Europa de les Nacions, no pas de l'Europa dels Estats.
Per ara, estic sota el jou d'un estat que m'imposa taxes, polítics, decisions, constitucions, lleis, nacionalitats, llengües i peatges innecessaris, però en una Catalunya Lliure, el marc d'actuació serà un altre.