És per tots conegut que els que anomenem Estatistes - també, cal dir que hi formen part els nacionalistes espanyols - dins del moviment ancap, són un càncer que hem d'eradicar com el propi Estat per si mateix. No podem defensar a aquests il.lustres i magnànims éssers plens de corrupció que n'avalen taxes, impostos i les seves imposicions a les nostres llibertats individuals en nóm d'un Estat i la seva re-centralització. Encara som pocs els que defensem una "societat" anarco-capitalista, això ho sé, però cada cop creix més el desig pur de la anarquia com a model i s'està introduint a grans passes dins les ments dels individus.
Evidentment, l'Estat de les Autonomies va néixer orfe amb allò del cafè per a tothom. Espanya és un Estat format per diferents Estats - diguem-ne autonomies sense autonomia. Lògicament, un ancap està en contra de qualsevol mena de forma d'Estat com eina repressiva o recaptadora, però, si que és pot defensar les autonomies, encara que moltes d'elles visquin els els mons d'en Gurb fiscal i és creuen en el dret dins de l'àmbit econòmic de potenciar els seus pressupostos, en aquests moments de clara austeritat. Però, per altra banda un ancap hauria de veure en aquesta figura de les autonomies, com un pas previ a la plena dissolució de l'Estat - Central - i del seu poder legislador, entre d'altres.
El cas de l'Estat Espanyol - a diferència d'altres Estats Europeus o del Món - té unes arrels diferenciadores de la resta. N'hi han diverses nacions que van ser conquistades per la força i sang per part dels Espanyols, com per exemple és el cas d'Euskal Herria o Catalunya. Molts ancap diran que des de una perspectiva anarquista, la necessitat empírica de pertinença o nacionalitat és una manipulació de les nostres ments en el joc del poder de l'Estat i que per contra, tansols formen part d'un meravellós planeta del gran univers. No diré pas que no, però en aquestes llibertats s'ha de contemplar el que és important per el individuu de forma individual i protegir-ho, encara que vagi en contra dels principis bàsics del anarco-capitalisme.
Perquè en el fons ens és ben normal poder-hi llegir anarco-capitalistes en anglès, francès, alemany o espanyol, però cap en català - o traduït -, en aquest cas. Ni ells em podem imposar un mètode lingüístic de difusió o d'aprenentatge del anarco-capitalisme, ni jo a ells, es clar, però el català és la meva llengua i de la meva comunitat, no pas l'espanyola, sinó de forma indirecte estan avalant-hi el poder del propi Estat i les seves imposicions.