Els neo-conservadors -i els dogmatistes- caducs del Govern dels Populars, en nom de la Santa Seu i les bases demagògiques de l'Opus Dei, volen fer prevaldre el dret individual com a individuu des de el mateix moment de la fecundació -i posterior embrió- com a esser viu -no estan exempts de raó científica, però no de la pròpia realitat-, i que s'han de protegir els seus interessos, encara que estigui dins la mare gestant-se.
Encara que pugui agradar més o menys, hem d'entendre que un fetus és com un petit estat dins el cos de la femella gestant-se en el seu interior, suplint les seves deficiències a través del cordó umbilical de la mare. Es proveeix d'ella i ho aprofita en la seva gestació i creixement en deteriorament de la pròpia mare -pèrdues de visió, fortalesa òssia,etç.
Després, quan la mare dona a llum i segons la pròpia medicina actual -per evitar-ne, el concepte d'individu en una probable mort prematura- fins que no passen les primeres 24 hores, no se li pot reconèixer com a individu, encara que després necessiti seguir proveint-se no de manera autònoma, fins certament a una avançada edat a través del seu treball, per exemple.
Així que, fins que no trenca els lligams amb els pares i s'independitza, seria lògic i acceptable que fins aleshores no fos reconegut com un individuu plenament autosuficient. Perquè, fins que en tots els estats de percepció-anàlisi-resolucio-lògica no sigui capaç d'autoabastir-se o tenir-ne coneixement del si mateix, no hem -hauriem- de reconèixer aquest concepte.
Pot sonar horrible o políticament incorrecte, però cal entendre aquests passos. Així que, si per una etapa més avançada i formada en la gestació com és un fetus podem fer aquesta reflexió, en aquest cas, un embrió està a anys llum de l'explicació del que poden definir-ne com a individuu o persona.
Tampoc faré demagògia barata, encara que ho pugui semblar, però mentre a occident ens plantegem si permetre o legislar fins a certs punts l'avortament en una societat més o menys estructurada, ningú es planteja realment si és lícit que es permetin naixements a l'Àfrica, on els drets ja siguin de la mare o del nascut no estan per res assegurats i són bolcats a la misèria i, mort prematura del nen en els seus primers anys de vida.
Això si, sóc un orgullós pare de família amb una meravellosa i fantàstica filla de quasi 5 anys, però no treu que faci tot el que estigui al meu abast per enfortir-ne el seu propi autoabastiment personal en els conceptes de millora constant de l'esforç, autocrítica i aprenentatge, entre d'altres.