Des de Catalunya amb tota la raó, ens queixem de l'espoli fiscal en que ens té sotmès l'Estat Espanyol a les nostres arques públiques. Aquí rau el principal problema. Al ser públiques, tots hem de col.loborar per poder-ne fer subsistir l'insult de l'estat del benestar.
Un estat de benestar que fa incrementar la mamella d'aquest pseudo-estat dins dels estats anomenats CCAA, amb el recolzament del principal enemic de la humanitat, l'Estat per si mateix, en aquest cas l'espanyol.
Fa milers d'anys que els estats ens estan robant. Això, no és pas res de nou. A diari ens massacren amb taxes, impostos, imposicions i control que ens treu tota la llibertat. L'autentic dret a decidir és poder decidir si convertir-nos en col.laboracionistes del sistema - estatistes i unionistes- o defensar-hi el fre definitiu de la intervenció fiscal, humana i dels nostres drets.
Quan més poder de control i de les nostres vides - i butxaques - disposi al seu abast qualsevol govern, més propers estem de convertir-nos en els seus aliats i així fer créixer el seu poder.
Decidim poder il·legalitzar els sistemes recaptadors i serem lliures de debò, és el camí. Sinó puc portar-hi un bocí de pa a la boca de ma filla per poder-ne assegurar l'estat del benestar - de tots -, o sento, però no m'hi trobareu. l'Estat és l'enemic a batre, no les persones que involuntàriament en formem part.